diumenge, 10 de maig de 2009

21 - PROPOSTA DE NOM PEL CENTRE.

BENVOLGUDA COMUNITAT EDUCATIVA.

Han passat 9 mesos des de l'inici del curs, he anat consultant i sol·licitant opinió a tots els membres de la comunitat educativa, equip directiu, mestres, presidenta de l'AMPA, Batle i Regidora d'Educació, Regidors de l'equip de Govern, Regidors de l'Oposició, Director general de Cultura i membres del Consell de Mallorca, Conselleres del Govern Balear, Cap de Planificació i Centres, Cap de Protocol i Projectes de la Conselleria d'Educació, Cronista Oficial d'Inca, directors de Centres educatius públics i concedrtats d'Inca, i un nombre molt important d'entitats ciutadanes d'Inca i ciutadans d'Inca ... i família de la persona proposada; tothom per unanimitat m'ha comunicant la satisfacció i agraiment.

La proposta és : MIQUEL DURAN i SAURINA.


MIQUEL DURAN SAURINA (1866-1953)

Miquel Duran Saurina va néixer a Inca el 25 de març de 1886 en el carrer dels Gerrers. Provenia d’una família humil. El seu pare era teixidor de drap. De jovenet va aprendre l’ofici de fuster. L’any 1904 va muntar una llibreria a Inca i el 1907 va posar en funcionament una imprenta.

Entre 1901 i 1929 va editar sis capçaleres diferents de premsa local: Es ca d’Inca (1901 i 1903-1904, El Hogar (1902-1903), La Bona Causa (1904-1905), Ca Nostra (1907-1914 i 1919-1929), La Veu d’Inca (1915-1918). En totes elles sempre hi va escriure en català. Això era tota una aventura, sobretot en aquell temps i a una ciutat com Inca que fins llavors havia vist néixer només premsa en castellà. Les publicacions de Duran es caracteritzen per ser focus de difusió literària, d’informació local i insular, de coneixement i de propaganda d’idees polítiques, culturals i socials. S’ha de destacar la participació de Bartomeu Ferrà i Miquel Ferrà en la tasca periodística de Duran. Els seus quasi trenta anys de labor són una fita clau dins el panorama periodístic illenc. Per tant, no serà estrany trobar dins les seves publicacions poemes i textos d’importants escriptors en català de principis de segle, sobretot dels relacionats amb el moviment literari de l’Escola Mallorquina, de la qual Duran va ser-ne un dels seus membres. Va ser poeta i té una àmplia producció de la qual destaca sobretot el conjunt de poemes publicats en el llibre “Flors de Roella”.

Miquel Duran és, també en l’aspecte social, un home prolífic i un treballador incansable. Durant el primer terç del segle XX participa en la fundació de diverses entitats de caire social i cultural. Aquestes entitats sempre s’emmarquen dins l’àmbit del catolicisme social i del regionalisme. L’any 1900 funda el Cercle d’Obrers Catòlics que tenia com a principals objectius la millora social i l’educació de la classe obrera. Duran va ocupar diferents càrrecs directius dins el Cercle el qual oferia suport social als obrers mitjançant serveis mèdics i mutuals i nombrosos actes culturals (obres de teatre, conferències, escoles per a infants i per adults, concerts, una biblioteca...) De Miquel Duran també sorgeix la iniciativa de crear una coral amb l’objectiu d’aixecar els més humils mitjançant la música a un nivell espiritual el més alt possible. La coral es crea el 1921 amb el nom de l’Harpa d’Inca i continua, fins avui, actuant regularment.

Miquel Duran, influenciat pel moviment regionalista mallorquí de principis de segle XX, porta a terme tota una sèrie d’iniciatives culturals i polítiques de gran importància a Inca i a la resta de Mallorca. La defensa i la promoció de la llengua catalana eren elements bàsics del seu tarannà. El 1905 organitza un certamen literari i de monografies de caire històric, econòmic, social i cultural. Entre els participants hi destaquen, entre d’altres, Josep Carner, Maria Antònia Salvà, J.M. Tous i Maroto i Llorenç Riber. El 1916 organitza una Diada de la Llengua Catalana en el Teatre Principal d’Inca i en el qual hi llegiren els seus discursos escriptors de la importància d’Andreu Caimari. El 1917 organitza la segona Diada a la qual hi participen Antoni Maria Alcover, Miquel Ferrà, Joan Alcover, Bartomeu Ferrà, Joan Estelrich, Joan Rosselló de son Forteza i Guillem Colom. Duran és un dels fundadors de l’Associació per la cultura de Mallorca . El 20 de febrer de 1923 signava el seu manifest de constitució. El 1919 crea a Inca, a la seu de la seva impremta, una biblioteca circulant amb un fons d’uns dos-cents llibres. La seva impremta i llibreria també són un focus d’iniciatives culturals ja que, sovint, molts de llibres que publica i ven Duran són obres d’escriptors mallorquins o traduccions al català d’autors clàssics de la literatura universal. També dels tallers de Duran surten nombrosos llibres escolars que tenen gran difusió (per exemple del llibre escolar Ingreso, l’autor del qual és el seu fill Llorenç Maria, en publica més de tres-cents mil exemplars).

Duran també participa en la vida política del seu temps. Forma part del moviment polític regionalista mallorquí de principis del segle XX. Entre 1920 i 1923 és regidor de l’Ajuntament d’Inca. Com a regidor, les seves actuacions se centren en el camp de l’educació i la cultura. El 13 de maig de 1920 presenta en el plenari el projecte de construcció d’una escola graduada ja que l’actual escola no reunia les condicions necessàries. La nova escola no es va crear fins molts anys més tard. Durant els tres anys que va estar al cap davant de la comissió d’educació les escoles públiques passaren de tenir uns dos-cents alumnes el 1921, a tenir-ne uns 500 a principis de 1923. A part de les gestions per aconseguir unes escoles més dignes, Duran va porta a terme altres iniciatives dins el camp de l’educació. El novembre de 1921 l’Ajuntament lloga una finca per convertir-la en cap d’experimentació agrícola per als escolar de la ciutat. L’octubre de 1921, organitza un míting en el Teatre Principal d’Inca a favor de l’ensenyament i contra l’analfabetisme. El juliol de 1922, organitza una festa escolar amb la participació de tots els mestres d’Inca i un milenar d’alumnes. El 1923 es repeteix la festa escolar i es regala a tots els alumnes participants el llibre del pedagog Joan Capó Inca de Mallorca i ses glòries contades an els infants. Aquest llibre explicava als alumnes inquers els fets històrics més destacables, la vida dels personatges més influents i la descripció dels edificis més importants de la ciutat. Així s’aconseguia que els infants rebessin una educació més realista, més centrada en el seu ambient cultural pròxim.

El 14 de novembre de 2000 va ser proclamat per l’Ajuntament fill il·lustre de la ciutat per la seva tasca de treball continuat en la millora social i cultural del poble inquer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada